BIAR

Situat estratègicament a l´eixida d´una valleta formada entre les serres que l´envolten: el Frare, el Reconco i la Fontanella, dominava el pas cap a la Foia de Castalla i l´àmplia vall del Vinalopó, terra fronterera entre els antics regnes de València i Castella. El castell moro va estar declarat Monument Nacional l´any 1931, i va ser objecte d´una restauració. Des del cim del Frare el veiem amb la Fontanella al darrere, i el cim de la Blasca al final.

VISTA DE LA SERRA DEL FRARE DES DE VILLENA

Des de les planures de Villena, a uns 500 metres d´altitud i una certa distància, la serra del Frare apareix com una muralla verda sobre la vall de Biar, continuació cap a Mariola de la Peñarrubia. Tota aquesta serra va estar repoblada, sobretot per pi blanc, però també pinyer a les terres arenoses.

PERFIL DE LA SERRA DEL FRARE

Baixant el port de Biar veurem diferents perspectives de la serra del Frare, així com els barrancs per on es pot pujar. La serra del Frare té una bona xarxa de camins i sendes per a recorrer els seus indrets més interessants, i algunes d´aquestes sendes estan senyalitzades. Un sender botànic ens mostra les plantes més característiques d´un ecosistema mediterrani de mitja i baixa muntanya i clima sec.

SOLANA DE LA SERRA DEL FRARE NEVADA

A finals de gener de 2006, una nevada cobria de blanc tota la serra del Frare, així com les valletes que l´envolten. Aquesta serra recull una escassa precipitació (entre 350 i 400 mm. anuals), i la neu és cada vegada més difícil de veure.

LA TORRE

Extensa finca al terme de Saix, on el cultiu predominant és la vinya. El mas és una gran construcció caracteritzada per una enorme cúpula de teules blaves, i envoltada per palmeres i pins.

FONT DE LA TORRE

Al terme de Saix, i a la vora de la rambla de la Torre, aquesta preciosa font està construïda molt a prop de la finca. Rambla avall es conserven les restes d´una presa romana, la qual cosa ens pot donar a entendre que aquesta rambla arribava a portar aigua temps enrere.

LA COVA ROJA

Més que una cova és una balma al fons d´un barranc que vessa a la banda sud. Els biaruts l´han convertit en una mena de santuari natural, on podem veure tota mena figuretes de sants i verges, i diverses llibretes per a que els visitants escriguen el que vulguen.

FONTETA DE SANT JOAN

En un racó de solana envoltat de pins naixia aquesta font, dins d´una coveta tapada amb una porta. Fa anys que no brolla, però l´indret és d´allò més atractiu. Per a arribar-hi, no cal més que seguir la senda barranc amunt des de la Cova Roja.

CIM DE LA SERRA DEL FRARE

Des de molt prop del piló del vèrtex geodèsic, el cim forma un mirador sobre la Penya Tallada i la seua boscosa ombria. Tota la vall del Vinalopó s´estén als nostres peus.

PENYA TALLADA

L´ombria de la serra del Frare presenta una cinglera al capdamunt, anomenada Penya Tallada, amb 1042 metres. L´ombria està coberta per un dens pinar, amb rodals de carrasca a les parts més abruptes, i una zona d´arenal amb pi pinyer.

PEÑARRUBIA DES DE VILLENA

Si mirem Peñarrubia des de certa distància, és quan comprovarem la connexió existent entre Peñarrubia i la serra Mariola, a través del Frare i la Fontanella. És una cadena interrompuda per algunes valletes, però que mai no perd el fil conductor. Si encara seguírem mirant cap a ponent, amb l´ampla vall del Vinalopó entre mig, tornaríem a veure còm la seua continuació seria la serra de Salines, perquè tot i estar molt més separada de la resta, segueix una aliniació i direcció similars.

COLÒNIA DE SANTA EULALIA

A mitjan camí entre Saix i Villena hi ha la pedania de Santa Eulalia. Fou un intent de posar a disposició de la gent més necessitada un espai agrícola, cases per a viure, i les infraestructures necessàries per a poder treballar. Ara, una part de les construccions està en ruïnes, però encara distingim dues fàbriques: una d´alcohol i l´altra de farina; el celler del vi, una tenda, la petita església, ben conservada, els magatzems, i les cases de la colònia, moltes d´elles habitades com a segones residències.

PEÑARRUBIA NEVADA

Aquesta foto està presa des de la Penya del Queixal, a la serra de l´Arguenya. Malgrat els 934 metres del cim de Peñarrubia, la veurem molt més avall que el nostre punt de mira.

VISTA DE PEÑARRUBIA DES DE SAIX

La solana de Peñarrubia es torna definitivament àrida, però la seua figura resulta imponent des de les planures situades a menys de 500 metres d´altitud.